En viure en un món completament dominat pel “selfie” perfectament dirigit, on la realitat és reemplaçada per tendències i la informació s'obté de les xarxes socials, em sento obligada a aprofundir i exposar allò ocult i allò invisible del món que m'envolta. Quan vaig créixer a Vancouver als anys 90, i vaig veure com passava de ser una petita ciutat tímida de l'oest del Canadà a una ciutat decadent i rica de torres de vidre, cotxes esportius i marques de luxe, contrastada amb una pobresa cada vegada més gran i un problema de drogues, em vaig mudar a Barcelona i em vaig adonar que aquesta ciutat també lluita amb una identitat dual. Les imatges d'aquesta ciutat que atrauen més de 30 milions de turistes cada any segurament han cridat l'atenció de qualsevol. Tot i això, no vaig trigar a descobrir que un aspecte molt millor d'aquest lloc resideix en els llocs ocults i invisibles que no semblen dignes dels nostres canals de comunicació actuals. M'interessa explorar aquests llocs, donant-los la importància que es mereixen i mostrant-ne la bellesa. Quan camino, trio imatges per pintar segons el significat del contingut i l'equilibri visual de colors i formes.