Barcelona, 1968


Gabi Beneyto ens presenta un treball de deconstrucció dels paisatges més propers al seu entorn quotidià. Reconeguts com a propis i sotmesos a una repetida observació, esdevenen mapes gràfics que tracen camí per a una reinterpretació d’allò més significatiu. Com a resultat, una obra en construcció, en moviment cinètic, que juga amb equilibri entre la naturalesa de la mateixa obra i la seva forma o composició.