Celada treballa amb
discursos i metodologies poc ortodoxes, a cavall entre la gestualitat i
la composició geomètrica; entre superfícies riques en matisos i formes
planes, generant tensió i dinamisme, però construint una sort de relat
poètic, de refugi de silenci, capaç de generar assossec malgrat el ball
de contrastos.
